Us vull parlar d’una qüestió de civisme. Tenim la mania de criticar i menysprear els que netegen, però poc els que embruten. És de sentit comú, i algú ja m'ha recordat que és el menys comú de tots els sentits: si no embruteu no haurem de netejar, i encara menys pagar. Però es veu que no: “com que pago impostos tinc dret a embrutar i que ho netegin” . Aquesta és la resposta al retret que vaig fer a uns sallentins, ara fa quatre dies comptats, mentre deixaven un armari desmuntat al costat d’un contenidor i dues bosses d’escombraries fora d’aquest.
En tot cas, cal recordar que tenim la deixalleria, pràcticament sempre oberta, i que amb el seu ús rebaixarem la taxa de les escombraries. També hi ha el servei a domicili totalment gratuït per fer la recollida d’objectes voluminosos: cal sol·licitar el servei al telèfon de l’ajuntament (938 370 200).
Però tot i així, la setmana passada, després de dur a terme la neteja de tota la llera del riu Cornet, hi havia un panorama desolador: al mig de la riera hi havia dues butaques; al costat del contenidor, un sofà de tres places; a la pujada del Pal, una nevera; i, en un altra banda, hi havia una cuina sencera amb els seus armaris que impedia el pas per la vorera.
Per no parlar dels matalassos. En veieu? I, el més important: qui els treu? Doncs són els nostres treballadors de la brigada, que mentre fan la recollida que òbviament no haurien de fer, deixen de fer altres feines que convé fer. I encara els critiquen.
El mateix és repeteix al mig del bosc o a les vies verdes. I em pregunto: no és més senzill portar uns pneumàtics, unes cadires, un microones o una rentadora a la deixalleria, que no pas al mig del bosc?
Miquel Estruch
Regidor de Via Pública, entre altres