Entrevista a Roger Padullés, tenor i director escènic sallentí

El 29 de desembre, Fàbrica Vella té el privilegi d’acollir un concert d’homenatge que comptarà amb músics de gran nivell internacional: el tenor sallentí Roger Padullés i el pianista manresà Francesc Poyato.

L’homenatge és per al també sallentí Pere Vallribera i Moliné (1903-1990), un dels músics catalans amb més èxit arreu i, fins al moment, el pianista que ha actuat més vegades al Palau de la Música. Parlem amb el director del concert, el tenor Roger Padullés.

A Sallent estem molt orgullosos de poder acollir un concert que aplega músics d’aquesta categoria i alhora ret homenatge a una figura sallentina tan important. Com va sorgir aquest projecte?

Fa dos o tres anys vaig escriure un espectacle que estava basat en la figura del tenor Emili Vendrell, ja que l’escriptura i la recerca sempre m’ha interessat. Llegint la seva autobiografia, vaig veure que esmentava molt sovint a un pianista, Pere Vallribera.

Allà hi descrivia el moment en què Vendrell i Vallribera es van conèixer: va ser en una visita que l’Orfeó Català va fer a Sallent. Van fer-hi un concert on cantava l’orfeó, dirigit per Lluís Millet, i Emili Vendrell. Hi havia una figura a Sallent, mossèn Putellas, que els coneixia i va posar-los en contacte. Els va dir que hi havia un noi, Pere Vallribera (que en aquella època tenia 14 anys), que tocava molt bé el piano i que l’escoltessin. Com que es van quedar a dormir a Sallent, l’endemà Vallribera va anar a casa del mossèn a tocar el piano perquè Millet i Vendrell el sentissin.

Aquest fet va passar molt a prop d’on vivia, a la rectoria de Sallent, i sempre més em va quedar en el subconscient que tard o d’hora seria un tema per fer-ne una recerca i donar-hi valor. Com que aquest 2023 es compleix el 120è aniversari del seu naixement, vaig creure que seria una bona efemèride fer un recordatori de Vallribera. De tant en tant convé posar en valor les figures de gent il·lustre que hem tingut a Sallent.

Aquest concert inclourà una tertúlia amb els fills de Vallribera, convertintlo en una espècie de concert divulgatiu. Què ens en pot avançar?

Les obres estaran dividides en tres blocs: en el primer bloc, obres de compositors centreeuropeus que ell va estrenar a Catalunya (entremig hi haurà explicacions de fets de la seva vida).

En el segon bloc, peces de compositors molt significatius de la seva època que ell va estrenar mundialment. Abans del tercer bloc farem la conversa informal amb els seus fills, dalt l’escenari, formant part del mateix concertconferència.

No és el primer cop que dirigeix un espectacle fusionant-lo amb un treball de recerca previ. La investigació, en el seu cas, és vocacional?

Ja fa anys que em dedico a aquest món i, amb el temps, m’ha semblat que hi ha concerts que es presten a fer alguna explicació més, a donar més informació al públic. El primer espectacle que vaig fer va ser Händel, eclipsi total, un espectacle basat en la ceguera. Més tard, vaig escriure sobre Vendrell (Emili Vendrell, la veu del poble) i després sobre el compositor Garreta (L’Enigma Garreta).

Primer explicava les coses que em semblaven interessants, però vaig veure que estaria bé introduir una figura a l’escenari que fes la part de narració.

No només m'agrada cantar, sinó també aportar dades que potser la gent desconeix. Que amb els concerts aprenguis coses i, si poden despertar alguna emoció, millor que millor.

Què feia singular a la figura de Pere Vallribera? Creu que a Sallent es coneix prou?

Molta gent li sonava el nom de Pere Vallribera. Qui el va reconèixer directament encara el tenen en el record, però no se sap exactament la magnitud de qui va ser.

És, de fet, l’objectiu d’aquest concert d’homenatge: donar-lo a conèixer en totes les seves vessants. Va ser una persona que va acompanyar els més grans artistes que hi ha hagut a Catalunya durant gairebé mig segle; va acompanyar alguns dels millors instrumentistes a nivell europeu, tant de violí com de violoncel, ja que quan venien a Barcelona volien que els acompanyés ell.

Aquesta és la vessant concertística, però en la vessant pedagògica va ensenyar a molts pianistes que actualment també són professors d’altres pianistes. Molts alumnes van passar per les seves mans quan ell va ser director del Conservatori de Música del Liceu.

Vallribera va crear una mena d'escola de piano, un mètode d'ensenyament que encara dura avui en dia.

Recomano llegir la biografia Pere Vallribera i Moliné, Una vida per la música: té una part molt extensa on gent que el va conèixer li dedica unes paraules. Veus que hi ha un fil conductor on tothom parla de la seva exigència a nivell intel·lectual i artístic: no deixava passar lescoses.

Era una persona exigent, però des d’una estima i des d’un bon cor que tothom destaca. No era un professor que fos un ogre, era un professor que ensenyava sense ofegar. A Pere Vallribera el veuen com el "mestre perfecte" que tothom hauria volgut tenir.

L’espectacle s’estrena a Fàbrica Vella, però el podrem veure en altres ocasions? 

En principi està pensat per fer-lo a Sallent, però hem parlat amb gent d’altres associacions de Barcelona i estem en converses per si podem fer-lo en un altre lloc.

Com a Roger Padullés sallentí: quin vincle conserva amb Sallent? Què l’ha mogut a voler estrenar el concert al seu poble natal?

La veritat és que em sento una mica reflectit, salvant les distàncies de l’envergadura artística, amb la història de Vallribera. Vaig viure a Sallent fins als 9 anys i llavors els meus pares es van traslladar a viure a Valls. Com ell, sempre et queda el vincle dels familiars, i quan passes per la casa on has viscut encara sents coses especials.

En part, sempre m’he sentit involucrat en fer el possible per intentar aportar en el camp de la cultura tot el que se’m demani per Sallent. La meva predisposició sempre ha estat molt gran i el meu vincle amb Sallent continua sent també molt gran.