L'exposició Arranz-Bravo. Recorregut per la passió engloba un selecció d'obra gràfica, escultòrica i pictòrica cedida per l'artista a la Fundació Arranz-Bravo. En els seus aiguaforts, litografies, escultures o olis trobem expressada l'essència de la seva creació artística, la que conforma l'experiència íntima i existencial de l'home amb el seu entorn. Aquesta visió antropomòrfica del món ha portat l'artista a apropar-se a l'home des d'una multiplicitat de punts de vista artístics: orgànic, cromàtic, natural, simbòlic i humanístic. Al mateix temps, la seva frenètica i alhora responsable inquietud creativa, el seu respecte a la tradició artística, no li permeten entendre l'art com un conjunt de tècniques fragmentades, sinó totes elles enteses unitàriament, com a mitjà que li permeti enriquir el seu doll plàstic. Així, l'artista no desestima la lliçó que llegaren els grans artistes peninsulars del segle xx, Joan Miró, Pablo Picasso, Antonio Saura o Eduardo Chillida, i se serveix dels suports artístics no pictòrics i nobles com l'aiguafort, la litografia o l'escultura. Aquestes disciplines artístiques humanitzen l'obra d'art davant la fredor tecnocràtica, conciliant la comunicació plàstica amb la força primitiva de l'empremta humana. Així, el respecte a la tradició noble de l'art és el que dóna legitimitat a l'artista per emprendre l'acte creatiu des d'una actitud singular, lliure i, sobretot, afirmativa.


Arranz-Bravo neix a Barcelona l'any 1941.

Va formar part de les mítiques galeries Sala Gaspar de Barcelona, Fernando Vijande de Madrid i la Galería Cadaqués de Lanfranco Bombelli el 1966, 1971 i 1973 respectivament, fins la desaparició d'aquestes.

Ha exposat a la majoria de capitals europees (Londres, París, Amsterdam, Berlín, Bonn, Estocolm, Turí, Viena, etc, etc.)
Als Estats Units és representat per Franklin Bowles Galleries de Nova York i San Francisco, que difonen la seva obra a escala mundial des de 1989.

Ha representat a Espanya a la Biennal de Venècia de 1980, i a Catalunya durant l'Exposició Mundial de Sevilla l'any 1992.

Cal citar, també, les exposicions antològiques al Palau Robert de Barcelona, Paço Imperial de Río de Janeiro, Museo de Arte Moderno de Sâo Paulo, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, Fontana d'Or de Girona, Fundació Caixa Manresa de Manresa, i a l'Edifici Miramar de Sitges, així com, en diverses ocasions, al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, dins el recinte de la qual, s'obrirà la Fundació Arranz-Bravo durant el 2009.