Sallent és una vila situada a la més cèntrica de les comarques, al Bages, emplaçada al sector nord, dins el que coneixem com el Pla de Bages. Té agregats els nuclis de Cabrianes
i Cornet
, i termeneja amb els municipis de Gaià, Avinyó, Artés, Calders, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Castellnou de Bages i Balsareny.
|
L'eix principal del traçat i fisonomia del municipi, i per extensió de la traça urbana de la vila, és el riu Llobregat, que creua el terme de nord a sud. Aquest, a més, dóna nom a la vila, el topònim Sallent significa salts del riu Llobregat. Però hi ha documentació de l'any 980 D.C. que diu que Sallent ve de “ipso castro salente”, és a dir, pedra que surt de la terra.
|
És indret de població antiga, com demostra el Poblat Ibèric del Cogulló
, el qual forma part de la ruta dels ibers de Catalunya i està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. El municipi és ric en monuments romànics importants, entre d'altres, Sant Pere i Sant Martí de Serraïma
, Sant Miquel de Serra-sanç
i Santa Maria de Cornet
, ambdues restaurades, el castell i l'església annexa de Sant Sebastià
, que és l'església romànica de planta circular més gran de Catalunya. Al casc urbà, cal destacar el magnífic edifici gòtic denominat la Casa Gran
; la Casa Museu Torres Amat
; l'església moderna de Sant Antoni M. Claret
, juntament amb la Casa Natal del Sant i l'espai Claret
; Ca l'Arau
, d'estil modernista; així com tot l'espai ocupat pel Parc Municipal
, amb l'Antiga Biblioteca Popular
, actualment Centre de Cultura Joan Puig Elías. També es destaca els aiguamolls de la Corbatera
, que són un gran centre ornitològic.
|
La vila de Sallent gaudeix de festes remarcables: les Enramades
, la Festa Major
i el Carnaval
. Les Enramades, declarades Festa d'Interès Turístic, es celebren el dijous de Corpus, encara que els actes i els carrers engalanats perduren fins el dilluns següent. La Festa Major, que s'escau el segon cap de setmana de setembre, també es celebra durant 5 dies. I per últim, set setmanes abans de Pasqua, es porta a terme un multitudinari carnaval.
|
| Fou pionera en la industrialització catalana, el primer teler mecànic de l'estat va començar a funcionar a les dependències fabrils de la casa Torres, cosa que suposà un dels canvis més dràstics tant en la fisonomia com en l'activitat econòmica del municipi, fins llavors focalitzada en la multitud de masos que el conformen. El tèxtil va ser el gran motor durant més d'una centúria, fins que s'hi va sobreposar l'activitat minera entorn l'explotació de la potassa. Sallent és, doncs, un municipi determinadament marcat per la petja de la indústria tèxtil i de la mineria potàssica.
|
| Actualment, Sallent, a part de ser una vila molt activa en el camp de les entitats culturals i esportives, també disposa d'un ampli ventall de serveis municipals que faciliten als habitants obtenir un bon nivell de qualitat de vida. En el terreny cultural compta, entre d'altres, amb una biblioteca pública, una sala d'exposicions i amb l'esmentada Casa Museu Torres Amat. En l'educatiu, amb escoles d'ensenyament primari, institut d'ensenyament secundari i formació professional, escola municipal de música i punt d'informació juvenil. En matèria de serveis socials, amb la residència Sant Bernat, el Centre de Dia i transport assistencial. En l'ordre sanitari, el CAP. En camp esportiu i de lleure, amb la piscina, el camp de futbol, pistes de tennis i pavelló esportiu. En l'àmbit industrial compta amb explotacions de sals potàssiques, diferents fàbriques i tallers, i cinc polígons estratègicament situats en la confluència dels eixos Transversal i Llobregat.
|
RSS